miércoles, 27 de febrero de 2013

Preocupació estúpida.

Hem molesta que coneguis a noies noves... No ho negaré pas. Però el que m'arriba a molestar més és que aquestas haguin sortit d'una red social a la qual hem vares conèixer a mi. S'ha suposa que com a mínim hauriam de tindre un mínim respecte l'un cap a l'altre. I jo això ho vaig veura com a falta de respecta. Perquè encara que ja ho tinguem xerrat i sembla que tot estigui bé, en el meu cap encara està el mal, i també en el meu cor. Estic enfadada amb mi mateixa, sense motiu. Bueno, manteixo. Estic enfadada amb mi mateixa perquè vaig invadir la teva intimitat... Tothom mereix intimitat. Encara tinguen parella. No hauría de haber arribat a tal extrem de invair... Però si no ho arribo a descubrir per mi mateixa, no m'en assabent-ho mai, i tampoc ho veig just. Jo t'explico tot... Perquè crec que ho has de saber. Amb qui parlo, amb qui m'hi deixo de parlar etc. Jo simplement va ser un "impuls"... Si no hagués vist cap nom que no conegués, n'hi hagués entrat a la conversa. Però vaig veure un nom que no hem sonaba pas, que no l'había escoltat en ma vida, i menys sortir de la teva boca. I hem va picar moltísim la curiositat i més quan vaig veure que no la tenías ni agregada al facebook, que nomès xerrabeu per privat (vaig saber que no la tenies agregada perque vaig voler mirar fotos seves, per avera si era més guapa que jo). Sóc una noia, i d'això faig un gra massa, ho sé. I sé que ho hauría de deixar estar, però es que per tal de no parlar-ho amb ningú hem desfogo escribin per a ningú o per algún desconegut que entri per casualitats de al vida en el meu blog. 
Tinc moltisima por a perdra't saps ? i veura coses d'aquestas hem fan mal perque penso, i sóc mal pensada i sóc així... Pots trobar a algú altre millor que jo en cualsevol moment... I per això tinc por. S'ha suposa que per la meva manera de ser, etc i perque m'estimes estás amb mi.. Però sempre els sentiments poden cambiar durant el temps. I donc un cop d'atenció a això perquè ara que farem l'any no vui que passin coses que ho puguin espatllar, tonterias que espatllin aquesta bonica relació. Una relació que ha anat creixen mica en mica, i que a anat tirant endevant. Sé que sóc molt posesiva, egoista i egocentrica i tot de avegades... Però sóc com sóc, i tu com ets. I ens hem d'aceptar amb els nostres prós i amb els nostres contres. I s'hi haig de aguantar coses aixís, doncs les aguantare perque confio en tu... Però no diguis que et sents de llevoras malament per tota aquesta tontería perquè es lo més normal.. que jo confi en tú i sudi del que parlis o deixis de parlar amb tal pava "de merda" aquesta i d'altres. Falto el respecta en contra de tal, per rabia i por. Tinc molt temps lliure per pensar... I en un moment hem monto una puta película impresionan. Nomès has de entendra que jo t'ho explico tot, perquè m'han ensenyat a dir la veritat sempre, i explicar tot a la meva persona estimada, a la cual vull tindre sempre al meu costat. Nomès demano una mica de apreci a això que sempre faig... Nomès vull que aquestas preocupacions estúpidas no tornin a pasar, perquè tu llevoras m'ho expliquis tot. Amb qui parles i amb qui deixis de parlar quan et pregunto fins que un dia m'ho diguis sense que et tingui que preguntar... I que m'expliquis aquestas series de cosas que jo sempre t'explico o t'explicaria sense que hem preguntis perquè hem surt sol...
Testimo masa. El meu cor cada cop que parles batega com mai... Ets aquella persona que vui tindre al meu costat sempre, tota la vida. I vui que tu també ho vulguis.
Sé que quan hem vares dir que nomès m'estimes ami, i que no et fixerias en cap altre etc, jo vaig contestar duna manera que no et va agradar gens i que et va fer fins i tot mal. Però en aquell moment es el que hem va sortir... Perquè estaba dolguda. Vull que sapiguès que sé que m'estimas. M'ho demostres sempre que estic amb tu, i cada moment que ens fem un perquè es mágic.