Estiu.

I arriba l'estiu. Els camps es van asecan, i donen a ensenyar la senyal de l'arribada de la calor, de la temporada de la xafogor, i els extrangers. De les tardes insoportables. De ficarta aquell vestit amb tantes ganes de ensenyar el teu gran to moreno de pell. De veure la lluna plena amb el teu xicot a la platja. De estar amb ell i rebosarta de sorra... Acabar dins l'aigua per treure aquella suor que ens envolta la pell. Arriba aquell estiu que fem que sigui inolvidable. Aquell primer estiu. El nostre primer estiu.
Sortirán a la vida moltes aventuras. Algunes serán agradables d'explicarlas, amb les quals riurem i riurem a més no poder. I amb d'altres poder no tant.
Jo el que sé, es que fare que no oblidis el "nostre primer estiu". Farem que sigui gran, molt gran. I el farem nostre de tal manera, que sempre riurem de aquest 2012.
Lo primer diuen que sempre es el que marca més. Doncs avera si es cert i aquest estiu ens marca la bona vida, de estar sempre junts...