L'amistat

Parlar sobre l'amistat és una mica complicat, més en aquests temps on no sabem el significat d'una amistat veritable, no sabem com acuta, no sabem que és l'amistat .. En sentit comú, crec que es defineix en aquesta persona que aquesta sempre, que si té problemes te'ls diu a la cara, que no té por de mostrar-la realitat, per més que et hagi de fer veure que'ts una burra, una qualsevol , o tot just una buida. Crec que allà, en aquell moment s'expressa l'amistat, el veritable afecte cap a aquesta persona, fer veure com són les coses en realitat, obrir els ulls, demostrar-li que el món no gira al seu voltant .. És una cosa obvi que existeix la falsedat al món, no hi ha perquè negar-ho, com diu la dita un no sap fins que li passi a un mateix, no hi ha perquè negar-ho, és la pura veritat ..

En el meu cas, sóc aquest tipus de persona que cau amb la mateixa pedra, una i altra vegada ..de tal manera, que surto ferida al final de tot, m'imagino un món rosa, un món en què les persones són innocents, i si fan o diuen alguna cosa és perquè se'ls gust, no perquè els sentís o veiés així, una vida rosa , però com em van dir una vegada pot ser rosa, tot perfecte mentre aquest aquí, però quan no, aquest fora aquest rosa es converteix en gris, o moltes vegades a negre (no és el meu cas ara mateix, però si molts de cops...).

Confiem massa en les persones, sense saber com són en realitat, ho dones tot per elles, intentes ser acceptada perquè potser així podries ser millor, però és el contrari seràs un altre robot com tots, sense sentiments, sense amor, sense tristesa, sense odi, ni felicitat .. Seria una còpia més de tots els que ens envolten, per això, ser diferent, pensar diferent no té res, res de dolent, al contrari, et felicitaria si fossis així, tens personalitat, cosa que avui en dia falta tant, al contrari les persones que no tenen cap per pensar per si sola.

Persones transparents, persones veritables, les que es mostren tal com són, que no canvien per caure bé a tal, ni perquè tal altre la vulgui, aquelles que tenen com a mínim cinc facetes, les quals les ha de canviar per a cada persona que se la cruïlla, per a cada persona que li parli, o que la tregui a ballar, resumint, cadascuna diferent per a cada situació, context. Intenta respondre aquesta pregunta, que està passant amb l'amistat, amb la persona que esta al teu costat? Cada vegada més materialistes i interessades, on van quedar les amistats verdaaderes? Segurament a la butxaca d'aquell jean que ja no utilitzes, o en aquella motxilla vella.

La base de tot, està en els interessos, les falsedats, les mentides. Que li pasa al món? Crec que respostes estan en perill d'extinció. Les persones amaguen misteris del que en realitat són en el més profund de les seves ànimes i això perquè? Per després de tot sembla que sigui una cosa que no ho és, per fer mal a tots aquells que l'envolten, ferides que fan mal, moltes vegades aquestes no es curen o sinó costa molt de tancar i deixar-les en el passat.

Mentre continuem amb la nostra vida, dia a dia .. Dol molt mal a la gent, i més quan estem ens involucrats. No sempre les coses ens surten de la millor manera, cometem errors, per més que sigui un petit o una gran, però els cometem, capaç intentem reposar aquests errors però no sempre els reparem de tal manera que quedarien perfectes, sempre queden sobres, taques en ells.

Tot just són opinions, que trepitguem.

Res més. Per sort, tinc els millor amics.

Grácies a tots:)